Entrevista Dircom Catalunya a Laia Corbella, directora de Comunicació i Relacions Institucionals de la fundació Mobile World Capital Barcelona
Directora de Comunicació i Relacions Institucionals de la Fundació Mobile World Capital Barcelona des de fa un any i mig, Laia Corbella va ser directora del diari econòmic VIA Empresa durant més de cinc anys i la responsable de la comunicació del departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya en l’època de la consellera Àngels Chacón (2018-2020). A més, Corbella també ha col·laborat en projectes d’emprenedoria i startups com el programa internacional Decelera i ha desenvolupat tasques de comunicació corporativa al departament de premsa d’ESADE, després de passar per mitjans.
Fa poques setmanes es va celebrar una edició més del MWC, que ja fa 18 anys que se celebra a Barcelona. Quina valoració feu d’aquesta edició i en quin punt creieu que es troba el congrés en relació amb la ciutat? Ha arribat a la majoria d’edat… S’hi quedarà fins a la jubilació?
La valoració és molt positiva i segons xifres dels organitzadors, GSMA, hi ha hagut més de 101.000 visitants, el 59 % dels quals de sectors adjacents a l’ecosistema mòbil. Jo crec que això és molt representatiu de l’evolució d’aquest congrés, que va començar sent un congrés de telefonia mòbil i que ara ja és el principal de la indústria de la connectivitat. De fet, ells, pel que fa al discurs, van començar sent un ‘mobile first’, després un ‘digital first’ i aquest any el lema era ‘future, first’. També és significatiu que la plataforma 4YFN, dedicada a startups i innovació, ha celebrat la desena edició i, per tant, crec que estem en un bon moment del Mobile. És un dels millors exemples de col·laboració publicoprivada i un projecte de país que ha de contribuir a definir el futur digital des de Barcelona cap al món.
Quin paper ha jugat la fundació Mobile World Capital Barcelona en la consolidació del Mobile World Congress a la ciutat i quina relació tenen totes dues iniciatives?
La fundació Mobile World Capital Barcelona té com a objectiu maximitzar l’impacte i el llegat del congrés a la ciutadania i al teixit empresarial. Tot i que és difícil valorar quantitativament quin llegat tenen tant el congrés com MWCapital, és innegable que han contribuït a potenciar sectors econòmics, la ciutat i el país. L’impacte d’un esdeveniment com aquest és, d’entrada, la creació d’aquest gran ecosistema de hubs tecnològics internacionals que tenim avui a Barcelona i Catalunya, que ja són més de 140, i el fet que Catalunya estigui tan ben posicionada com a pol d’atracció de talent d’I+D del sud d’Europa i com a pol d’atracció d’inversió estrangera altament innovadora. El congrés, en aquest sentit, actua com a punt de trobada de tot aquest talent.
Nosaltres hem identificat aquests quatre grans reptes, tenim un marc mental internacional europeu que ens fa pensar que com a Europa ens hi hem de posicionar i volem generar l’espai de debat i reflexió per fer-ho possible.
No és una flor d’estiu el Mobile World Congress, però realment és un referent internacional la ciutat pel que fa a la innovació tecnològica? Quins són els reptes principals ara mateix de Barcelona per a potenciar aquest ecosistema d’innovació?
Els 140 hubs tecnològics internacionals i les infraestructures científiques, tecnològiques i industrials de primer nivell, així com les universitats, els centres de recerca i les escoles de negoci… Tot són actius de referència global que t’ajuden a posicionar-te internacionalment. També el fet de tenir talent, mà d’obra qualificada, que és molt atractiu per a les grans corporacions que s’instal·len a la ciutat, o la posició geoestratègica al sud d’Europa. Tot això són actius que ajuden a posicionar Barcelona com a hub tecnològic internacional, independentment del MWC. Ara, evidentment, el congrés fa que durant una setmana es concentri aquí tot l’ecosistema mundial d’innovació.
La clau de la competitivitat és el coneixement i, per tant, generar i retenir talent és el principal repte, més enllà de l’accés al finançament i la transferència de coneixement.
I pel que fa als reptes per potenciar l’ecosistema local?
Tenim, en general, els mateixos reptes que la majoria de grans ciutats. La clau de la competitivitat és el coneixement i, per tant, generar i retenir talent és el principal repte, més enllà de l’accés al finançament i la transferència de coneixement. Per això, des de la MWCapital tenim aquest doble objectiu: enfortir el caràcter innovador de Barcelona connectant el talent digital amb les necessitats de l’ecosistema (centrant-nos en la capacitació i les habilitats digitals) i impulsar la transferència de la tecnologia. Som el ‘venture builder’ de referència de la Comissió Europea per dinamitzar tot l’ecosistema de ‘deeptech’ [startups que ofereixen solucions tecnològiques basades en desafiaments científics] i hem de reduir la bretxa (de tecnologia i de coneixement) que hi ha entre el laboratori i el mercat.
La indústria tecnològica avança molt ràpidament, però els canvis socials són més lents i no tota la població els fa a la mateixa velocitat. Justament una de les vostres missions és posar les persones al centre del debat, transferir la tecnologia i aconseguir que tingui un impacte positiu i sostenible. Quins són els reptes actuals en aquest sentit? La desigualtat d’accés a la tecnologia? La bretxa digital de la població més envellida? El possible retrocés en matèria de drets i la imposició dels algorismes?
La transformació digital planteja molts reptes socioeconòmics. El que nosaltres hem fet ha estat identificar-ne quatre, que són els que creiem que ens permeten contribuir-hi més. El primer: els desafiaments socials i ètics de l’ús de la tecnologia (bretxes d’accés a la tecnologia, ètica i intel·ligència artificial, addiccions, privacitat, ciberseguretat…). El segon repte: la manca de professionals digitals, la bretxa de gènere i el rol de les dones en el sector TIC o la possible automatització de llocs de treball. Tenim dades del nostre informe Digital Talent Overview que diuen que una de cada quatre ofertes de treball a Barcelona ja són digitals, per la qual cosa es constata que les habilitats TIC són transversals, no d’un sector concret. El tercer repte: l’escassa transferència de coneixement que hi ha entre els centres de recerca i el mercat, i la constatació que, en general a Europa, cal molta més inversió en I+D. L’últim dels quatre reptes: la sostenibilitat. Amb un increment d’ús de les dades, es consumeix més energia i les empreses de l’àmbit digital tenen el repte d’optimitzar aquests consums.
Tenim la ciutat ideal per liderar aquests debats?
Sí, tots aquests debats (l’ús ètic de les dades, la privacitat, la sostenibilitat de les innovacions…) no es tindran a la Xina ni als Estats Units, per la qual cosa els hem de tenir aquí a Europa i pensem que es podrien liderar des de Barcelona. De fet, Europa ja els està tenint aquests debats. Nosaltres hem identificat aquests quatre grans reptes, tenim un marc mental internacional europeu que ens fa pensar que com a Europa ens hi hem de posicionar i volem generar l’espai de debat i reflexió per fer-ho possible.
Mobile World Capital Barcelona és una fundació amb un patronat format per organitzacions molt diverses: administracions públiques, grans empreses o GSMA, l’associació professional d’operadors de telefonia mòbil. Quina afectació té això pel que fa a la comunicació? És d’una gran complexitat alinear tots els discursos particulars o corporatius? Quins són els vostres objectius comunicatius?
La premissa és que un dels objectius de la MWCapital és posicionar Barcelona com a hub tecnològic i, per tant, que Barcelona lideri aquests debats de què parlàvem. Tenim clar que volem ser un referent global per construir un futur que ha de ser més inclusiu i equitatiu i amb un ús més humanista de la tecnologia. Aquesta visió que en diem ‘human first’, que posa les persones al centre de l’equació i que entén que la tecnologia s’ha de posar al servei de les persones, i no al revés, com a motor del canvi que ha d’ajudar a construir un futur més sostenible.
Com es fa tot això?
Tot això ho fem des d’una estratègia relacional d’aliances teixint complicitats amb tot l’ecosistema d’innovació i amb molta ambició en els plantejaments i l’execució, però sense afany de protagonisme. És a dir, el que realment tenim és afany d’impacte i de visibilitzar el potencial de Barcelona i dels diferents projectes que des d’aquí tenen el potencial per canviar el món. Això respon a la governança plural que tenim i a la nostra naturalesa públic-privada.
Això, però, en termes corporatius, d’organització, és tirar-vos pedres a la vostra teulada quan podríeu treure més pit i que la gent us conegués més, no? No sé si fins i tot això pot tenir alguna conseqüència negativa a l’hora d’establir aliances.
No, jo crec que la MWCapital té un projecte i un contingut molt amable. Som un projecte a qui li és molt fàcil generar aliances per tot el discurs que tenim, per la governança que tenim i per l’impacte que tenim. Tenim ambició en els plantejaments perquè realment en podem tenir i la podem acabar executant amb projectes d’impacte internacional des de Barcelona per totes les aliances que generem. No tenim ànsia de protagonisme, però sí que tenim ànsia d’impacte de projecte, d’actius i de propostes.
Després de 10 anys, aquest any heu actualitzat el posicionament de marca. Què implica passar del “Technology matters” al “Humanising Technology”?
Hem fet un exercici de rebranding que no és estètic, sinó que és estratègic perquè està vinculat al nou pla estratègic que ha presentat la fundació. Hem entès que teníem una finestra d’oportunitat després d’aquests deu anys, amb la renovació del MWC i amb el fet que Barcelona en sigui la seu permanent fins al 2030 “and beyond”, i que, per tant, havíem de replantejar el pla estratègic de la Mobile World Capital Barcelona. Hem actualitzat la visió incorporant-hi el “human first”, el “Humanising Technology”, i la sostenibilitat.
Ens en podries donar més detalls, d’aquesta nova estratègia?
Hem mantingut la missió, però hem actualitzat la visió. Més enllà de posar les persones i la sostenibilitat al centre, de forma transversal, les línies estratègiques són cinc: multiplicar l’impacte del Mobile World Congress (apropar-lo a la ciutadania i al teixit empresarial), facilitar el desenvolupament de serveis digitals, ser el referent de transferència de tecnologia com a ‘venture builder’ d’Europa, ser pol de talent digital internacional i crear i divulgar coneixement i debat.
Qui comunica millor genera més valor pel seu negoci. Aquesta premissa ja l’ha assumida tot el teixit empresarial.
Com veus la comunicació de les empreses del teixit local d’innovació? Creus que ha canviat en els darrers anys? Continua pecant de tecnicismes i d’opacitat, o això és un tòpic?
L’ecosistema digital i, per tant, les empreses han entès perfectament que tot comunica, tant si es fa intencionadament com si no. La comunicació és reputació i, en conseqüència, és estratègica. Qui comunica millor genera més valor pel seu negoci. Aquesta premissa ja l’ha assumida tot el teixit empresarial. En el cas de la MWCapital, el departament de màrqueting i comunicació desenvolupa un paper per a l’organització molt rellevant perquè ens dediquem a generar posicionament. Tothom entén que primer t’arriba la marca, i després t’arriba la resta. També és cert que si tens una marca sense contingut, sense projectes i sense accions, no és sostenible en el temps, però que la comunicació és negoci, jo crec que això ja ho té clar tot l’ecosistema. El màrqueting i la comunicació ja formen part de l’estratègia dels projectes.
Els mitjans de comunicació, tant els generalistes com els especialitzats, tenen molt valor per a les empreses, i crec que s’ha de fer molta pedagogia de l’economia productiva i de les noves tecnologies.
Ja per acabar: vas dirigir el diari VIA Empresa durant més de cinc anys, un diari de referència pel que fa al sector empresarial i tecnològic català. Quin paper tenen els mitjans de comunicació, en particular a Catalunya, en l’auge d’aquest sector econòmic i fins a quin punt són importants per fer comprensible la tecnologia al gran públic?
És molt important que els agents de l’ecosistema d’innovació tinguin altaveus que expliquin les històries que hi ha darrere de les grans xifres o els comptes de resultats. Els mitjans de comunicació, tant els generalistes com els especialitzats, tenen molt valor per a les empreses, i crec que s’ha de fer molta pedagogia de l’economia productiva i de les noves tecnologies. Quan diem que s’ha de tenir una mirada constructiva, no volem dir una mirada sempre positiva, sinó realista i plural que lluny de posicionar als empresaris com als dolents de les pel·lícules o semblant el mític senyor Pla del Club Súper 3, els incloguin en la construcció del relat mediàtic. És molt necessari que hi hagi debat als mitjans de comunicació i, en el cas de Catalunya, justament pel gran teixit d’innovació que deia abans que tenim, cal que se’n faci més divulgació. Moltes vegades ens centrem en la generació de projectes i continguts i ens oblidem de la difusió, i crec que la divulgació i la difusió són igual d’importants. Cal fer-ho comprensible per al gran públic.
