Dircom Catalunya

“El Port de Barcelona ha de ser conegut com un port innovador i descarbonitzat, i el nostre repte és explicar tot el que fem per aconseguir-ho”

31 maig, 2024 | Dircom Catalunya

Entrevista a Núria Burguera, directora de Comunicació del Port de Barcelona

Directora de Comunicació del Port de Barcelona des del 2011, Núria Burguera ha passat per la Cadena SER i el Grupo Zeta i ha estat directora del gabinet de premsa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Llicenciada en Periodisme i amb estudis de doctorat en Comunicació Audiovisual per la UPF, Burguera ha dirigit una empresa de comunicació i ha estat professora durant molts anys del Màster de Gestió de les Infraestructures de la Universitat Politècnica de Catalunya, un màster en què ha compartit docència amb noms cabdals de les infraestructures de Catalunya com ara Pere Macias, Oriol Altisench, Modest Batlle, Mercè Conesa o Ricard Font.

T’has dedicat molts anys a la comunicació en l’àmbit de les infraestructures. El prefix infra significa ‘sota’, inferioritat, i, alhora, segons el diccionari, les infraestructures són el conjunt d’elements fonamentals per al desenvolupament d’una activitat humana. Aquesta dualitat es veu en la comunicació? La gent en sap prou d’aquestes estructures tenint en compte que són essencials?

La gent que ens dediquem a la comunicació de les infraestructures una de les feines que tenim és explicar-nos més. Penso que és important que els ciutadans entenguin que les infraestructures som una peça clau de l’economia i que, per exemple, el cafè que et prens al matí ha entrat pel Port de Barcelona. El 90% del cafè que entra a la península Ibèrica ho fa per aquí… i si tens un mòbil, també ha entrat pel Port de Barcelona. És important fer arribar l’aspecte social de les infraestructures. Ja no és només econòmic: moltes de les coses amb les quals la gent interactua en el seu dia a dia han passat per aquesta infraestructura.

Per fer que la gent el conegui més, aquest cap de setmana passat hem fet una jornada de tres dies de portes obertes, en què hem ensenyat a tothom zones que normalment no estan obertes. La zona del Port Comercial, per exemple, és molt desconeguda perquè habitualment no hi pots accedir. Durant aquests dies hem organitzat autobusos fins a la terminal BEST, al Prat de Llobregat, o unes rutes històriques a peu pel Port Vell per explicar la història del Port, o unes visites marítimes a les golondrines. Això últim ja ho fèiem en visites institucionals i, per primer cop, ho hem obert a tothom. Les jornades han estat un èxit i hi han passat més de 30.000 persones. Estem molt satisfets de la resposta de la ciutadania i ja estem pensant en fer-ne noves edicions.

El 90% del cafè que entra a la península Ibèrica ho fa per aquí… i si tens un mòbil, també ha entrat pel Port de Barcelona

Aquestes portes obertes han estat una proposta de l’àrea de comunicació?

Sí, al Departament de Comunicació ja feia anys que hi pensàvem i enguany, amb l’ajuda del gabinet de Presidència, ho hem tirat endavant, i ha estat molt xulo. Fa cinc anys, però, ja vam començar el ‘Nadal al Port’, al Moll de la Fusta, que s’ha convertit en un clàssic de Nadal i, amb motiu del 150è aniversari de la Junta d’Obres del Port, el 2019, també vam fer una sèrie d’activitats.

Les grans infraestructures es troben justament a l’ull de l’huracà en un context d’emergència climàtica, i en els darrers temps els discursos decreixentistes sembla que han crescut. Com us posicioneu davant d’aquests debats socials i quina penseu que és la millor manera de respondre als més crítics amb les ampliacions de la infraestructura?

En el cas de la infraestructura del Port de Barcelona, no estem plantejant cap ampliació, perquè ja està delimitat físicament pel riu i per Montjuïc. El que plantegem és reordenar l’espai: allunyem les infraestructures més industrials de la ciutadania. Ara tenim dues terminals importants de contenidors i una, la més propera, la posarem davant de la de BEST, al final del Port, a tocar del Prat de Llobregat. D’altra banda, treballem per portar l’activitat de creuers tres quilòmetres al sud, al Moll Adossat. I, finalment, tenim un ambiciós programa d’electrificació dels molls (Nexigen) perquè quan els vaixells arribin, en lloc de tenir els motors auxiliars engegats, s’endollin al corrent i no produeixin emissions. El programa té un pressupost de 180 milions d’euros i ens permetrà ser el port més avançat ambientalment de la Mediterrània. Estem abordant el que la gent ens demana de manera molt seriosa.

Aquest agost arrencarà a Barcelona la Copa Amèrica. Què té Barcelona i què té el Port de Barcelona en particular per acollir-la?

Som una ciutat molt acollidora que ha demostrat amb una nota d’excel·lent que pot organitzar grans esdeveniments com ja ho va fer amb els Jocs Olímpics el 1992. Al Port ens hem alineat amb totes les administracions i amb Barcelona Global (les empreses privades) per fer la millor Copa Amèrica que s’hagi fet mai. Estic segura que ho aconseguirem, sobretot per la gran coordinació entre administracions (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, govern espanyol, Turisme de Barcelona, Port de Barcelona…). Hi ha molta gent implicada remant amb un mateix objectiu.

Se n’ha d’esperar una segona obertura al mar

Si es diu que els Jocs Olímpics van servir per obrir Barcelona al món i perquè la ciutat deixés de donar l’esquena al mar, què se n’ha d’esperar ara, de la Copa Amèrica?

Se n’ha d’esperar una segona obertura al mar. La gent podrà veure les regates des de la platja, perquè el camp de regates està molt a prop de la costa, i hi haurà un village per seguir-ho gratis amb grans pantalles per veure-ho encara millor. D’altra banda, la Copa Amèrica també ha de servir per popularitzar l’esport de la vela. Les administracions estem treballant amb això a través de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, que s’està encarregant del llegat de la Copa Amèrica per evitar que sigui una flor d’estiu i fer que deixi petjada a la ciutat.

La Copa Amèrica està servint per accelerar la transformació del Port Vell. Cap on s’orienta aquesta transformació? És possible potenciar l’aspecte lúdic i esportiu del port i créixer igualment en transport de mercaderies, per exemple, o s’ha de triar?

És possible. En aquests moments, estem invertint 120 milions d’euros en la transformació del Port Vell a través de vint actuacions. Són actuacions que ja estaven planificades, però que s’han accelerat per tenir-les aquest estiu per a la Copa Amèrica. Per exemple, ja hem inaugurat els tinglados del Moll Oriental, a la zona de l’Hotel Vela, que primer serviran per a la Copa Amèrica, però que després quedaran com un equipament cultural per fer-hi exposicions temporals i activitats culturals. El 31 de maig també inaugurem la nova Llotja de Pescadors, que era una inversió que també teníem planificada, i ja hem presentat el BlueTech Port, que és un espai de 25.000 metres quadrats per a startups. A més, el mes de juliol posarem en servei el bus Nàutic. El Moll de Drassanes, abans era ocupat per Baleària i ara serà obert a tota la ciutadania.

Crec que hem fet un gran esforç per transformar el Port Vell i això és absolutament compatible amb treballar amb el Port de Mercaderies. Nosaltres sempre diem que som molts ports alhora: som el port ciutadà (que és el Port Vell), som el port comercial (que és el nostre core business, que és el port de mercaderies), som el port logístic (la ZAL), som el port dels passatgers (amb terminal de creuers i de ferri), i som també un port molt especialitzat, amb el Moll de l’Energia, que és on passen els hidrocarburs, els gasoils, els combustibles, els químics… Som un port molt diversificat i és aquesta la nostra fortalesa: que tenim moltes línies de negoci diferents i que som potents en totes.

Som un port molt diversificat i és aquesta la nostra fortalesa: que tenim moltes línies de negoci diferents i que som potents en totes

El fet que tingueu moltes línies diferents de negoci, això us força a fer una comunicació també molt segmentada?

Sí, tenim diferents nivells de comunicació. Tenim un nivell de comunicació portuari, per un tipus de premsa molt especialitzada (de mitjans portuaris i logístics), una comunicació per a la premsa generalista i econòmica i, finalment, una comunicació de ciutat.

El Port de Barcelona també és una peça més d’una economia globalitzada i, per tant, dependent de moltes altres zones. En un mapa d’actors amb qui es relaciona el Port, quin pes tenen els actors internacionals i els estrangers, i de quina manera enfoqueu la comunicació cap a aquests agents?

El Port de Barcelona forma part d’una aliança internacional de ports que es diu Smart Ports, amb els enclaus més innovadors del món (Los Angeles, Hamburg, Rotterdam, Anvers, Montreal…). Amb aquesta xarxa fem molta comunicació internacional i ens serveix per compartir bones pràctiques i convocar un cop a l’any una trobada, que fem coincidir amb l’Smart City Expo World Congress de Barcelona. D’altra banda, tenim uns mercats molt importants com ara Llatinoamèrica, Àsia, el sud de França o Aragó, Navarra i la Rioja, que ens forcen a fer una comunicació molt enfocada a aquests mercats. És una comunicació segmentada sectorialment i territorialment.

La comunicació amb les empreses i els potencials usuaris del Port de Barcelona també és responsabilitat de l’àrea de comunicació o se n’encarrega alguna altra àrea? Com us estructureu?

Ho portem des de comunicació, tot i que la part més de relació amb els clients la fa el departament comercial. A comunicació som onze persones i portem moltes coses: venim de fer de gabinets de premsa i hem anat ampliant les nostres funcions fins a gestionar també les xarxes socials, la pàgina web, la imatge corporativa o la publicitat, entenent que som els responsables en bona mesura de la reputació de la institució. També som els encarregats de donar suport a la comunicació de les més de 500 empreses de la comunitat portuària quan ens demanen ajuda per organitzar actes, convocar mitjans, fer notes de premsa i gestionar-ne la part de protocol. Som la casa mare de totes aquestes empreses.

Hem promogut accions perquè entrin a conèixer el Port. Tenim una embarcació amb què fem unes visites que funcionen molt bé perquè la gent veu el Port i entén moltes coses. En els últims anys ens hi hem dedicat molt

A l’hora de competir internacionalment amb altres ports, és clau tenir una marca forta construïda amb tots els agents econòmics locals. Quina relació té el Port amb les diferents administracions i amb el teixit productiu?

Molt bona, perquè ens hem obert. Anys enrere hi havia una tanca (que a més era física) que no deixava que ningú hi entrés, al Port. Però en els darrers anys la tanca física ha desaparegut i també hem fet un gran esforç de relacions institucionals. Com? En dues direccions. D’una banda, hem sortit a fora a explicar la importància del Port de Barcelona amb el suport de Presidència: n’hem parlat amb el món empresarial, amb les organitzacions socials i amb els veïns. D’altra banda, hem promogut accions perquè entrin a conèixer el Port. Tenim una embarcació amb què fem unes visites que funcionen molt bé perquè la gent veu el Port i entén moltes coses. En els últims anys ens hi hem dedicat molt: una part important del nostre temps és fer això. És una de les nostres línies de treball.

El Port de Barcelona ha de ser conegut com un port innovador i descarbonitzat. El nostre repte és explicar tot el que fem sobretot en aquestes dues àrees perquè la ciutadania vol que siguem una infraestructura sostenible

Ja per acabar: cap on creieu que ha d’evolucionar la comunicació del Port de Barcelona en els pròxims anys?

Tenim clar que el Port de Barcelona ha de ser conegut com un port innovador i descarbonitzat. El nostre repte és explicar tot el que fem sobretot en aquestes dues àrees perquè la ciutadania vol que siguem una infraestructura sostenible. Hem d’escoltar què vol la gent i adaptar els nostres missatges a les noves formes de comunicació. Anys enrere érem molt més tradicionals i ara tenim molts més canals. Amb el temps vas veient a quines xarxes has de ser i en quins idiomes. A nosaltres LinkedIn ens funciona molt bé, perquè el nostre entorn portuari hi és molt. Tenim Twitter i Instagram i mirem d’explicar-nos a tot arreu. El repte és adaptar-nos tenint en compte l’evolució del món. Els ciutadans cada vegada demanen unes infraestructures més amables, que potenciïn el vector social.

El Port enganxa! Passen tantes coses aquí i toques tanta economia, que és molt guapo

Quin món, el de la comunicació de les infraestructures.

Jo fa molts anys que em dedico a aquest món i t’hi enganxes. El Port enganxa! Passen tantes coses aquí i toques tanta economia, que és molt guapo i molt interessant. Per a una periodista com jo, que crec que som gent inquieta i interessada en conèixer les coses, el Port de Barcelona és un caramel. Hi ha molts temes a comunicar i molt de camp de treball. És molt interessant, i fins i tot quan hi portes molts anys, continues aprenent cada dia.

 

Etiquetas:

Agenda

Actualidad relacionada