Entrevista Dircom Catalunya a Clara Bassols, directora de Comunicació del Cercle d’Economia
Directora de Comunicació del Cercle d’Economia des de fa gairebé un any, Clara Bassols ha estat responsable de premsa i comunicació del Col·legi d’Economistes de Catalunya durant quatre anys, productora del programa Econòmix de Ràdio 4 i, durant deu anys, responsable de continguts de l’agència Bottini Communication. A més, Bassols també ha passat per Onda Cero i El Punt Avui i l’agència Zip Zap Social PR.
No és opinar per opinar, sinó fer-ho d’acord amb el que elabora un grup d’experts en cada tema per encàrrec de la junta directiva
El Cercle d’Economia és una institució de més de 1.300 socis i un centenar d’entitats col·laboradores que vol “contribuir a la millora del debat públic opinant sobre els principals reptes que condicionen el progrés econòmic, social i polític”. La comunicació és, per tant, la tasca principal de l’associació?
La comunicació és un element clau per al Cercle, com ho hauria de ser per a totes les organitzacions. Al Cercle organitzem debats, taules rodones i conferències sobre temes molt diversos i som coneguts per emetre periòdicament notes d’opinió que són resultat de molta feina marcada pel rigor. No és opinar per opinar, sinó fer-ho d’acord amb el que elabora un grup d’experts en cada tema per encàrrec de la junta directiva. Opinem sobre temes generals, però també sobre temes molt concrets, com ara l’habitatge. L’altre dia, per exemple, vam rebre la ministra del ram i li vam poder traslladar els arguments. El fet d’opinar de temes tan específics ens obliga a recórrer als millors experts. Tot això, si no ho comuniquéssim, tindria molt menys sentit, perquè tot el que fem és per donar servei als socis i entitats col·laboradores i a la resta de la societat. La comunicació no és l’única tasca del Cercle ni la número u, però és de les deu principals segur.
Nosaltres no defensem uns interessos concrets, sinó un interès general, i, de fet, si es mira el perfil dels socis, es veu que no només són persones del món empresarial, sinó també molts perfils acadèmics, professionals liberals i gent que no té res a veure amb l’economia ni l’empresa
Som al 2024; els actors econòmics i les plataformes comunicatives s’han multiplicat; i també les ideologies dominants han canviat. Continua tenint el mateix paper d’entitat de referència el Cercle d’Economia? És tan influent com en èpoques pretèrites? Què cal fer per continuar-ho sent?
Cada vegada hi ha més eines, mitjans, plataformes i actors, i la multiplicitat d’espais és molt rellevant. Això permet fer soroll més fàcilment, però destacar entre tot aquest mar d’altaveus tampoc és fàcil. Nosaltres tenim un gran avantatge: partim de la base que som una institució de referència per a la societat catalana, espanyola i també europea (perquè no oblidem que el Cercle és una entitat europeista des que va néixer el 1958), i el repte que tenim no és fer-nos un lloc a l’esfera pública, sinó mantenir-lo. El repte és continuar sent un espai de referència, i això passa sobretot per continuar sent un espai de trobada i un fòrum de debat. És molt important dir que, contràriament al que molts pensen, el Cercle no és un lobby empresarial. Nosaltres no defensem uns interessos concrets, sinó un interès general, i, de fet, si es mira el perfil dels socis, es veu que no només són persones del món empresarial, sinó també molts perfils acadèmics, professionals liberals i gent que no té res a veure amb l’economia ni l’empresa. Estem molt oberts a les diferents sensibilitats de la societat, i el fet de ser transversals i haver tingut una continuïtat en el temps ens dona un avantatge competitiu que, de moment, ens fa ser encara ara un referent.
La transversalitat no frena res, sinó que fa que les opinions que generem tinguin més valor
Han format part de la junta persones de signes polítics ben diferents. Sembla que la transversalitat política és una de les característiques de l’associació. És també, un repte, però? Com es treballa internament que la diferència d’opinions no derivi en escissions?
Més que un repte, és un element enriquidor. Aviat farà un any que soc aquí i quan hi vaig entrar em va sorprendre que fos tan transversal i que això es veiés i es treballés tant en positiu. És veritat que quan una institució és diversa i té perfils professionals i sensibilitats polítiques diverses és impossible que sempre hi hagi unanimitat en tot. Però aleshores es busca el consens: els elements de coincidència que sempre hi són i que si es treballa amb mirada constructiva, es troben. La recerca del consens dona una personalitat singular al Cercle, que fa que sigui una referència per a partits polítics, sindicats, patronals, entitats de la societat civil… De fet, crec que la independència del Cercle dels interessos sectorials i polítics és el que ens defineix. El nostre finançament no depèn de l’administració i això també ens dona llibertat. Quan hi ha moments de divergència, es busca el consens. Fins i tot en un tema com l’amnistia, per exemple, en què ens vam posicionar poc després que jo comencés a treballar aquí, vam ser capaços de generar un consens i donar una opinió única com a Cercle. Crec que això és una mostra que la transversalitat no frena res, sinó que fa que les opinions que generem tinguin més valor.
Els representants del món empresarial són cabdals al Cercle. Fins a quin punt us preocupa créixer en socis i arribar a molta més gent?
Com et deia, hi ha representants del món empresarial, però també del món acadèmic i del món social. En tot cas, els 1.300 socis van creixent a poc a poc i, tot i que volem que n’hi hagi més, nosaltres no prioritzem el volum de socis, sinó la qualitat. Per entrar al Cercle no hi ha cap condició de formació com a un col·legi professional, però sí que dos socis del Cercle t’han d’avalar (no econòmicament). Ens importa ser cada cop més, però no a qualsevol preu.
T’has encarregat també de la comunicació del Col·legi d’Economistes durant quatre anys i has tocat la informació econòmica també com a periodista a Ràdio 4. Quins són els reptes comunicatius dels agents implicats en l’activitat empresarial? S’arriba prou al gran públic? Es fa bon periodisme econòmic aquí? Les institucions i les empreses prioritzen prou la comunicació?
Amb la crisi econòmica, la gent es va interessar per l’economia, però en general hi ha una manca de formació econòmica i financera evident al nostre país. No sé quina forma hauria de tenir ni qui n’hauria de ser el responsable, però crec que caldria augmentar la formació econòmica de la societat. I això permetria que el gran públic tingués més interès per aquest món. D’altra banda, pel que fa a la comunicació corporativa, ara hi ha moltes plataformes que faciliten que qualsevol empresa comuniqui, però comunicar amb rigor i ser un referent, amb tant soroll de fons, és més complicat. La comunicació ha de tenir dos grans objectius: generar confiança i generar o mantenir la reputació. En un món que canvia constantment, la comunicació s’hi ha d’adaptar tecnològicament, però el més important és tenir clars sempre aquests dos objectius i preguntar-se: “això que faig contribuirà a fer que el meu destinatari continuï confiant en mi o generarà dubtes i incertesa?”. Per acabar, crec que les empreses cada dia tenen més clar que la comunicació és important. És veritat que hi ha empreses més tradicionals que desconfien de la transparència i que potser encara hi són reticents, però en general crec que cada cop tothom té més clar que comunicar és molt rellevant i dona resultats. Això no vol dir que tothom ho hagi de fer de la mateixa manera: no és el mateix una empresa industrial que una institució com el Cercle. El que compra una sabata vol confiar que la sabata serà bona. El que és soci del Cercle o vol ser-ho, vol estar orgullós de la institució, perquè confia que el que diu està basat en el rigor i l’estudi.
Opinem quan tenim realment una cosa a dir, no volem sortir cada dia als mitjans perquè sí
Sou a LinkedIn, la xarxa professional per excel·lència, i també comuniqueu a Instagram, YouTube o Twitter, a més del web. Quina relació teniu amb els mitjans de comunicació convencionals i quin paper tenen en la vostra comunicació?
Els mitjans són un col·lectiu molt important per al Cercle d’Economia. Les notes d’opinió que fem són per als socis però també per incidir en el debat públic. En aquest sentit, els periodistes dels mitjans juguen un paper imprescindible per a nosaltres, perquè ens ajuden a divulgar les opinions que emetem. Després, òbviament, estan acostumats a rebre les convocatòries dels actes que fem (de vegades per formar-se en l’àmbit personal i d’altres vegades per cobrir-ho per als seus mitjans). De la mateixa manera que volem ser referents per als socis i entitats, també ho volem ser per als periodistes: volem que sàpiguen que aquella nota que els estem presentant perquè ells ens ajudin a transmetre-la a la ciutadania, sempre estarà basada en el rigor i la feina ben feta. Tot i això, també és important dir que som molt selectius amb el que els enviem. Nosaltres opinem quan tenim realment una cosa a dir, no volem sortir cada dia als mitjans perquè sí.
Quins són els principals reptes del Cercle d’Economia per als pròxims anys i com creus que ha de canviar la comunicació de l’associació en els anys vinents?
Com passa a la majoria de les institucions, el principal repte que tenim té a veure amb el món digital: com aprofitem millor les eines disponibles per relacionar-nos amb els socis per fer-los arribar de manera eficient tota l’activitat que organitzem. Tenim eines de mailing, però han d’evolucionar per fer arribar correus en funció dels interessos individuals o de les obertures anteriors, per exemple. També hem d’obrir nous canals com ara el WhatsApp, que estem estudiant implementar aviat, i, en definitiva, fer servir eines per relacionar-nos millor amb els socis i per conèixer-los millor. Aquest és el gran repte del Cercle pel que fa a la comunicació.
