En un món on les xarxes socials són espais susceptibles de propagar la desinformació, la verificació de fets s’ha convertit en una eina essencial per a contrastar la informació. Glenn Kessler, editor del Fact Checker del The Washington Post des de 2011, que recentment ha visitat Barcelona amb motiu de la celebració de la tretzena edició de NETCOM, la gran nit de la comunicació organitzada per Dircom Catalunya, dirigeix aquesta missió amb rigor i compromís. Durant tota la seva carrera, Kessler ha redefinit la tasca del periodista com a “vigilant del poder”, establint estàndards de transparència i objectivitat en una època marcada per la polarització i la manipulació informativa.
Vostè fa quaranta anys que es dedica al periodisme i s’ha especialitzat en la verificació de fets o fact-checking. Per què és tan important?
La missió de la premsa i el motiu pel qual jo em vaig fer periodista és perquè els qui concentren el poder responguin davant de la societat sobre els seus comportaments. La desinformació es propaga ràpidament, els ciutadans necessiten confiar en les fonts d’informació i nosaltres, com a periodistes, tenim la responsabilitat de proporcionar dades verificades i objectives.
Com a pioner de la verificació contra les notícies falses, vostè va realitzar un recompte de les fake news de Donald Trump a la seva primera legislatura. El resultat van ser 30.000 “falsedats” o “afirmacions enganyoses” d’aspectes com ara l’economia i la COVID, passant també per la immigració o les recents mentides de campanya sobre “els haitians menjant-se les mascotes dels nord-americans”. Són moltíssimes mentides, no?
Sí. Quan publiquem una notícia important al The Washington Post que exposa la corrupció, per exemple, tenim comprovat que augmenten els lectors i, davant la poca penalització també que aquest tipus de falsedats han tingut en els resultats de les eleccions dels EUA, crec que l’únic camí possible per fer valdre la veritat i tornar la confiança als mitjans és fer periodisme precís i publicar reportatges en profunditat que aportin valor.
”L’únic camí possible per fer valdre la veritat i tornar la confiança als mitjans és fer periodisme precís i publicar reportatges en profunditat que aportin valor.”
Com afecta la falta de recursos i mitjans a la qualitat del periodisme d’investigació, especialment en l’àmbit local?
No ajuda a la premsa tradicional que les redaccions siguin cada vegada més petites i amb menys mitjans, una realitat que castiga especialment el periodisme local. Sempre ho dic mig de broma encara que és una cosa molt seriosa: no hi ha hagut mai un moment més idoni per ser un polític local corrupte que ara, que gairebé no hi ha mitjans controlant i explicant el que passa.
A aquesta premsa tradicional també li va en contra la sostenibilitat econòmica, no? Ara és gairebé impossible mantenir-se sense comprometre la seva independència.
En els últims anys, The Washington Post ha tingut pèrdues financeres importants, estimades en 170 milions de dòlars des del 2022. Tot i el suport del seu propietari, Jeff Bezos, el diari ha perdut 250.000 subscriptors digitals en tan sols dues setmanes a causa de decisions editorials i estratègiques que no han tingut bona resposta entre part de la seva audiència. La rendibilitat no pot ser un fi en si mateix, sinó un mitjà per garantir la llibertat informativa. Cal aconseguir ser rendibles per ser lliures, no per ser propaganda política.
”La tragèdia de la dana a València es podria definir com una tempesta perfecta de desinformació”
Ha pogut seguir la gestió dels aiguats de València del darrer mes d’octubre que ha deixat almenys 222 víctimes mortals?
Sí, València és una de les meves ciutats espanyoles preferides. El tràgic temporal de la DANA es podria definir com una tempesta perfecta de desinformació. Aquesta catàstrofe és un exemple molt bo de com la falta d’accés a la informació o la incapacitat dels governs per proporcionar informació precisa pot tenir resultats tràgics. És un cas real d’estudi de l’impacte de la mala informació, la informació falsa i l’afebliment de les institucions periodístiques. I això cal sumar-hi la ràbia de la gent, que fins i tot hem vist llançar fang a les autoritats.
Creu que la manca d’informació didàctica i de mesures a temps sobre el canvi climàtic ha contribuït a un escenari d’intoxicació i desinformació, especialment des de les xarxes socials?
La DANA ha arribat en el context d’un canvi climàtic del qual no s’ha publicat prou informació didàctica ni encara menys s’han pres mesures a temps. El pitjor és que això és només el començament de l’era de la desinformació, on es comencen a veure les conseqüències de no tenir un periodisme i unes institucions periodístiques sòlides.
”X ja no és un gran impulsor de trànsit per als mitjans des de fa un temps”
Des de fa uns mesos hi ha polèmica a X. Què opina de la decisió de capçaleres com The Guardian o La Vanguardia de no publicar contingut en aquesta la xarxa social?
Les institucions periodístiques no es poden mantenir al marge de la conversa de les persones. Els debats públics cada vegada són més grans i passen per llocs com les xarxes socials i els xats. Els periodistes no podem deixar de ser-hi també. No tinc una opinió contundent sobre les decisions dels grans diaris en aquest sentit, però sí que tinc clar que X ja no és un gran impulsor de trànsit per als mitjans des de fa un temps. Des que Twitter és X, el trànsit és menor perquè si poses un enllaç del teu mitjà, l’algoritme de la xarxa et degrada perquè no vol que l’usuari deixi la seva pàgina per anar a una altra web.
Està prenent massa importància, l’algoritme?
L’algoritme és el culpable que les xarxes només donin als usuaris informacions des d’un mateix punt de vista repetidament, cosa que causa una visió del món esbiaixada. Abans, quan llegies el diari, llegies tant notícies del teu màxim interès com d’altres que potser no t’aturaves a mirar tant en profunditat però que eren allà i de les que alguna cosa podies assabentar-te.
Vostè també fa xerrades a joves i universitaris… dins d’aquest panorama, què recomana als seus alumnes?
Quan faig xerrades a alumnes de secundària o universitaris, sempre trasllado als més joves la importància de diversificar les fonts d’informació, de seguir mitjans diferents, tant a demòcrates com a republicans“perquè altrament acabaran amb un flux contaminat que els donarà una impressió falsa sobre el que està succeint al món.
