Amparo Losada, Llicenciada en Ciències de la Informació i Periodisme per la UAB i PDG a l’IESE Business School, compta amb més de 35 anys d’experiència al món del periodisme i la comunicació corporativa. Actualment, és directora de Comunicació de Fira de Barcelona i membre del seu comitè executiu. Coincidint amb la clausura d’un Mobile World Congress que toca sostre i iguala el seu rècord històric de 109.000 assistents, en aquesta entrevista, parlem dels reptes de comunicació i posicionament de Fira de Barcelona en un context marcat per la recuperació i el creixement econòmic.
Fira Barcelona és una gran institució, plataforma d’intercanvi comercial i de coneixement, líder i amb un molt bon posicionament europeu. Quin paper ha jugat la comunicació en la seva consolidació com un dels grans referents internacionals en l’organització de congressos i fires?
La política de comunicació de Fira de Barcelona fa valdre el paper de la institució com a motor econòmic i social que dona suport a les empreses del país, la seva projecció internacional i la de la mateixa ciutat de Barcelona. És una gran plataforma de negoci, coneixement i networking per a les empreses, els emprenedors, el comerç i el teixit industrial, que es desenvolupa en unes instal·lacions de primer nivell i amb una aposta clara per la innovació, la professionalitat, l’eficiència, la sostenibilitat i l’excel·lència en els serveis que presta als seus clients i visitants.
En els darrers anys s’ha fet un gran esforç per transmetre a l’opinió pública aquesta missió i visió de Fira de Barcelona, el seu nivell de creixement i de projecció i la seva realitat com una de les grans fires internacionals amb multiplicitat d’espais i oportunitats.
Quines són les grans línies estratègiques de la Comunicació de Fira de Barcelona?
En primer lloc, oferir una visió coherent, homogènia i rigorosa de la institució, la seva activitat, valors i paper en l’economia del país. En segon, fer-ho basant-nos en la transparència, el rigor i la credibilitat, d’acord amb el marc estratègic de Fira. I portar-ho a terme a través d’un conjunt d’actuacions i instruments que superen la premsa i la comunicació convencionals. Sempre tenim present l’equilibri entre les necessitats informatives de la institució i les demandes generades pels diferents mitjans d’informació als quals cal agrair l’interès amb què segueixen l’activitat de Fira.
Tot això ho treballem des de dos àmbits: per una banda, el corporatiu i institucional, centrat en marca, reputació, missió, grans projectes d’infraestructures i activitat general. I per l’altra, el de la de comunicació dels esdeveniments que organitzem internament o, fins i tot, que acollim als nostres recintes, amb una base comercial i sectorial, però sempre lligada als valors i missatge de la institució.
Els reptes que ara tenim al davant són grans projectes com l’ampliació del recinte de Gran Via, amb el nou Hall Zero, la remodelació del recinte de Montjuïc coincidint amb la celebració del Centenari de l’Expo Internacional de 1929 i l’inici de la gestió del Circuit de Barcelona-Catalunya.
Els últims anys heu fet una gran aposta estratègica que contempla l’acompanyament dels sectors empresarials i econòmics i la innovació com a eixos vertebradors de l’activitat firal. Com s’ha abordat això des de la política comunicativa?
La nostra política comunicativa vol transmetre la gran aposta que la institució fa pel coneixement i la innovació com un element clarament definitori de la seva realitat. En aquest sentit, dediquen una part important del nostre dia a dia a la comunicació més especialitzada, sectorial, per fer arribar de manera precisa als diversos àmbits econòmics les propostes i la realitat de Fira.
Fira Barcelona té la capacitat d’atreure i organitzar esdeveniments com el Mobile World Congress, ISE, l’Smart City Expo & Congress, Alimentària…. Com es trasllada a l’opinió publica aquest paper de motor econòmic i social del territori?
Crec que l’opinió pública barcelonina i catalana expressa alts nivells de simpatia i d’interès per l’activitat de Fira de Barcelona. De manera genèrica, el paper del nostre Departament és contribuir a difondre la realitat de l’activitat firal, que actualment genera un impacte de més de 4.700 milions d’euros anuals, organitza o acull al voltant de 270 esdeveniments i genera 35.000 llocs de treball. És molt important també divulgar el rol de Fira com a institució que sintetitza una de les característiques que, en termes generals, defineixen la societat catalana i barcelonina com és la importància de la col·laboració pública i privada.
Les característiques singulars de molts d’aquests esdeveniments i l’interès que desperten -però també d’altres com el Saló de l’Automòbil, Ensenyament, Bridal Week… O els grans congressos mèdics, per citar només alguns exemples- contribueixen a acostar a l’opinió pública la complexitat de l’activitat firal i a la vegada l’alt nivell en organització, eficiència i serveis dels recintes de Montjuïc, Gran Via i el CCIB.
Del 3 al 6 de març s’ha celebrat una nova edició del Mobile World Congress. El congrés de mòbils és considerat el més important del món en aquest sector. Com s’aborda mediàticament un esdeveniment que té repercussió mundial?
Comunicativament, és important la coordinació i col·laboració durant tot l’any amb els diversos sectors implicats i, de manera molt específica, amb la GSMA, entitat organitzadora del Mobile World Congress i, per tant, la responsable de la seva projecció mediàtica i política informativa de cara als mitjans, molts dels quals altament especialitzats i provinents de tot el món. El MWC es comunica des de moltes bandes. Una de les principals són les mateixes empreses expositores i l’ecosistema tecnològic que l’envolta. També destaca el paper de Barcelona Mobile World Capital, les diferents institucions del país (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Govern espanyol), diversos sectors econòmics i professionals i els mateixos mitjans de comunicació, que contribueixen a l’èxit del certamen.
La clau està en què cada institució o empresa, en el seu àmbit i al seu target, hi aporti el seu gra de sorra, comunicant missatges alineats amb un objectiu comú: contribuir que aquest esdeveniment, la seva rellevància i el seu llegat creixin any rere any.
Fira és una marca consolidada i valorada, lligada a Barcelona i a la celebració d’esdeveniments molt rellevants en l’àmbit internacional però també altres de gran importància per al teixit productiu del país. Com es construeix aquest valor de marca tan reconegut?
La marca Fira de Barcelona, que es troba profundament arrelada a l’imaginari de la ciutat, conceptualment té a veure amb els valors d’excel·lència, compromís, innovació, creativitat… que formen part de la nostra identitat. Aquests no són conceptes abstractes sinó que es refereixen a la capacitat de la institució firal d’oferir en cada moment la millor resposta als requeriments empresarials, socials i ciutadans
En la construcció de la marca crec que hi ha ben present l’esforç pel creixement rendible i sostenible, l’alt nivell dels recintes, l’impacte econòmic i social de l’activitat firal, la implicació de la plantilla i la capacitat resolutiva de tota l’organització. Però com sabem, la marca no només es construeix amb el que fem sinó amb la percepció que els nostres stakeholders tenen del que som i fem.
El 2029 es complirà el centenari de l’Exposició Internacional del 1929, un esdeveniment que va transformar Barcelona. Comunicativament, ja heu començat a treballar-hi? Quin es el missatge que s’adreça a la ciutat i al món?
Ja fa mesos que es va crear la Comissió del Centenari, integrada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la mateixa Fira, que treballa en la definició i execució de diverses accions i activitats per commemorar la importància que va tenir l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 com a capital de la innovació i la modernitat, fent-ne partícip a la ciutadania.
La celebració coincidirà amb el procés que s’ha posat en marxa per la transformació de l’espai de Montjuïc, per adaptar-lo a nous requisits i convertir-lo en un recinte firal del segle XXI, urbà i únic a Europa.
El missatge global de l’Exposició Internacional de 1929 va ser el de la innovació i modernitat i, un segle després, recollirem l’esperit del 29 per impulsar una nova etapa transformadora per a la ciutat.
Com s’adapta l’estratègia comunicativa de Fira als nous requisits mediàtics i tecnològics, entre ells el paper de la IA?
Ens hem anat adaptant progressivament a la pluralitat de mitjans i formats, a les noves realitats tecnològiques i a la diversitat de plataformes i xarxes, assumint els nous reptes que plantegen, ja que en una institució com la nostra hem de donar resposta a requeriments de tota mena. Treballem per actualitzar de manera permanent la nostra capacitat humana i tecnològica d’acord amb els principis d’objectivitat, rigor i credibilitat a què m’he referit abans. És evident que la IA ha vingut per quedar-se i és evident també que, tant des de la Comunicació i el Màrqueting com des de la majoria de les especialitats i àmbits laborals, hem d’aprofitar les seves múltiples aplicacions i, al mateix temps, treure profit la nostra capacitat creativa, experiència i adaptabilitat.
